"A l’hora de valorar el pressupost que se’ns presenta a aprovació, ens hem preguntat què caldria esperar d’un pressupost en l’escenari econòmic actual. I pensem que cal esperar-ne el següent:
- Contenció o reducció de la despesa corrent i un esforç d’austeritat, obligats per la contenció dels ingressos.
- Establiment com a prioritat de l’augment de les partides de carácter social, per tal d’ajudar aquells que més ho necesiten.
- Increment de manera notable de la inversió, per tal d’incentivar l’activitat econòmica i la creació de llocs de treball.
Hem analitzat el projecte de pressupost des d’aquests punts de vista, i aquests són els resultats:
Des del punt de vista de la contenció, primer ens hem fixat en els ingressos, per veure si s’han pressupostat d’acord amb la prudència a la qual obliguen les circumstàncies.
El Sr. Alcalde acostuma a utilitzar adjectius per qualificar els seus pressupostos. També ho feia amb els nostres pressupostos. En concret, l’any 2002, en el debat sobre els pressupostos de l’any 2003, els últims aprovats per CiU, els va definir com a “pressupostos de fugida endavant, inflats o sigui desquadrats i de poliment de l’herència”. I pel que fa als ingressos, quantificava les partides inflades per valor d’uns 185.000 euros.
Com a regidora d’hisenda responsable d’aquells pressupostos, amb això n’hauria de tenir més que suficient per dir NO a aquests pressupostos. Si era cert que els pressupostos del 2003 van ser la conseqüència de la mala situació econòmica futura que va patir l’Ajuntament, aleshores seria una enorme irresponsabilitat no aprendre del passat i pressupostar comentent els mateixos errors. I més tenint en compte que, només mirant les partides de permisos d’obres i plusvàlues, les partides actuals estan inflades en uns 400.000 euros, més del doble que llavors, i amb els agreujants que actualment l’endeutament municipal és el triple del que era l’any 2002 i la situació econòmica és ben diferent. Per tant, prou motiu per dir no. I si el pressupost del 2003 no va ser el culpable de tots els mals, llavors la pobresa dels arguments que s’han vingut utilitzant des de llavors per justificar la situació econòmica municipal també justificarien un no. Però en qualsevol cas, examinem la resta de factors.
En relació amb la contenció de la despesa, hem recollit una bateria de mesures que s’estan aplicant en altres ajuntaments per fer front a la manca d’ingressos i hem contrastat si Manlleu les aplica:
- Reducció de les hores extres => A Manlleu les partides s’incrementen un 60%
- Eliminació de les substitucions, excepte en casos excepcionals => A Manlleu, la partida es redueix un 20%, però continua essent de 120.000 euros.
- Reducció de les partides de publicitat i comunicació => A Manlleu pugen un 25% (de 48.000 a 60.000 euros).
- Reducció de la despesa en actes públics => A Manlleu puja un 1,22%
- Revisió dels grans contractes municipals => no s’ha fet res
- Reducció dels consums de telèfon, gas i electricitat => A Manlleu la despesa d’incrementa en un 10%-
Com a anècdota: la partida de combustible de l’àrea de policia s’incrementa de 13.000 a 14.000 euros. Tenint en compte la baixada del preu del combustible, això permetrà un 30% més de consum que l’any passat. És que Manlleu ha crescut un 30%? Potser es patrullarà un 30% més? Possiblement el que passa és que es pressuposta amb criteris incrementalistes i sense consciència de la necessitat d’estalviar.
Pel que fa al punt de vista de la despesa social, és una prioritat? Observem que el pressupost de l’Àrea de Benestar Social augmenta en un 12% (103.000€, dels quals 12.000 corresponen a prestacions econòmiques) , però en cap cas és la prioritària. És la tercera en termes relatius i la quarta en termes absoluts. Les àrees de noves tecnologies (171.000€), educació ( 190.000€) i policia (129.000€) augmenten més.
I finalment, la inversió. Cal dir que és pràcticament inexistent. És l’única sacrificada, l’única que compleix el Pla de Sanejament. Un cop restada la inversió destinada a la llei de barris (1.800.000 €) queden poc més de 700.000 € per “tapar forats”. Sort dels 3.500.000 del decret Zapatero que, en el cas de Manlleu, més que ajudar a complementar la inversió, més aviat ens salvaran el coll.
I en relació amb la inversió, més que el que hi ha, que no hi ha pràcticament res, hem de lamentar el que no hi ha. I ens referim al Teatre Centre. En el moment de prendre la decisió d’enderrocar-lo, es va prendre el compromís de reconstruir-lo, aconseguint els diners d’on fos, i això no s’ha fet. Tenim constància que l’Ajutament de Matadepera ha aconseguit 2.250.000 euros del Ministerio de Cultura per a la construcció d’un Teatre Auditori. Ens preguntem què té Matadepera que no tingui Manlleu, a part d’una alcaldessa d’Unió Democràtica, però això segur que no és rellevant.
En conclusió, cap de les raons que ens portarien a poder votar a favor d’aquests pressupostos no es compleix.
Acabo, com no podia ser d’altra manera, en un dia com avui, amb unes paraules del nou líder del món, Barack Obama: en el seu discurs de presa de possessió ha parlat de la necessitat d’arromangar-nos tots per surtir d’aquesta situació i ha apel·lat a la responsabilitat individual. Sincerament creiem que no ens hem arromangat prou a l’hora d’elaborar aquest pressupost.
Moltes gràcies."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada