Primavera pels camins de l'Alt Urgell

Dissabte, 2 d'abril. Els Camalluents organitzen la primera sortida de la temporada. L'indret escollit, un parell de cims de la comarca de l'Alt Urgell, a tocar de l'embassament d'Oliana. Un magnífic matí de primavera ens acompanya. Iniciem l'excursió a l'Hostal del Boix de Peramola, poc abans de les nou del matí. El cel és d'un blau intens, sense ni un núvol, i la fresqueta del matí durarà poc. Tan bon punt comencem a caminar, ja ens fa nosa la roba. El camí, en el primer tram, s'enfila per un corriol costerut, entre pins, i ben aviat assolim prou alçada per poder contemplar, als nostres peus, la vall del Segre, pel cantó de l'embassament de Rialb. El riu sembla d'argent, sota el sol matinal, entre verdes catifes de camps de conreu.

Ben aviat arribem a una cruilla de camins i en prenem un de força ample, que ens portarà al peu del primer objectiu del matí: Sant Salvador del Corb. El cim pren el nom d'una ermita construïda a la seva falda, que passa per ser l'ermita romànica més petita de Catalunya. Actualment està en runes i les seves parets, des de la llunyania, es confonen amb la roca que l'hostatja. El corriol que ens ha de portar al cim té un primer tram boscós i un segon tram de roca despullada. La part de dalt té forma de petit altiplà i les vistes són magnífiques: la vall del Segre, cims nevats del Pirineu al fons i, en primer pla, uns conglomerats de formes arrodonides (algunes de fàl·liques!), molt semblants als que trobem a Montserrat, que, segons la guia, hem de flanquejar per arribar al peu del segon cim del dia. Des d'on som, el camí sembla poc més que una petita esgarrinxada a la roca i no veig gens clar que s'hi pugui passar! Confiem, però, que la cosa millori a mesura que ens hi apropem.

Deixem Sant Salvador i fem una petita aturada per esmorzar, al coll de Mu, abans d'abordar la part més delicada de la sortida. Comencem el flanqueig. El camí és estret, però menys amenaçador del que semblava des de lluny. Hi ha un parell de punts delicats, però amb precaució, els passem bé. Anem alternant trams de sol (que déu n'hi dó com escalfa) amb trams d'ombra i abunden els contrastos entre zones de frondosa vegetació i zones de roca despullada. A més a més, el buit a la nostra dreta fa que les vistes panoràmiques ens acompanyin durant tot el trajecte. En arribar al coll de Sant Honorat, ens toca afrontar la pujada més dura de tot el recorregut, per assolir el segon cim del matí, el de Sant Honorat. Arribem al capdamunt, un doble altiplà, cansats i acalorats, però ha valgut la pena. Arreu hi ha signes de l'esclat de la primavera: catifes de margarides, mates de romaní florit, flaire d'herbes remeieres i fins i tot, el cant de la puput. Ens acostem al cingle i gaudim d'impressionants vistes de l'embassament d'Oliana, d'un blau intens i serpentejant. El flanqueja una carena llarguíssima, que no identifiquem. Al fons, treuen el nas diversos cims nevats del Pirineu (Port del Compte, Cadí, Rasos de Peguera...). Ben a tocar, les parets verticals de la mateixa muntanya de Sant Honorat ens impacten. La baixada fins a l'Hostal és força ràpida, per una pista de pendent considerable que no perd mai de vista la presa d'Oliana.
Pel camí ensopeguem amb l'ermita romànica de Castell-Llebre, pràcticament penjada d'un turó a sobre del poble d'Oliana. Arribem a l'aparcament de l'Hostal del Boix a les tres de la tarda, després de més de sis hores d'excursió, cansats i acalorats però molt satisfets. La sortida ha estat molt completa i n'hem gaudit de valent. Camalluents, ja podeu preparar la propera!