dijous, 17 de maig del 2012

Imatges de primavera

Aquestes darreres setmanes, hem aprofitat per fer algunes sortides pels voltants d'Osona, amb l'objectiu de copsar algunes escenes d'esclat primaveral, en el marc de l'etern cicle de les estacions. Un parell de matinals, al Puisacalm i al Matagalls, ens han permès observar com el magnífic verd primaveral s'anava apoderant gradualment del paisatge, sense pressa però sense pausa en el seu ascens cap als cims.
En la nostra primera sortida, el matí del dia 1 de maig, al Puigsacalm des de Pla Traver, als prats que envolten la senyorial masia l'herba encara és escadussera i les fagedes encara tenen un to marronós al Puigsacalm i al Puig Cubell, tot i que, en acostar-nos-hi, podem veure ja els primers brots verds maldant per sortir.
En contrast amb les primeres estampes primaverals, un fons d'excepció: un espès mantell blanc cobreix totalment el Pirineu, des del Pedraforca fins al Canigó, fruit de la darrera nevada de la temporada. En un dia de visibilitat esplèndida, des del cim s'observa perfectament com el Mediterrani ressegueix el contorn de la badia de Roses.
Al cap d'uns dies, el diumenge 6 de maig, el matí és gris i es flaira la pluja, mentre pugem a Matagalls des del coll de Bordoriol, la Font de Llops i la Font de Mosquits. Aquí és ja molt evident el contrast de colors, amb una primera franja d'un verd intenssíssim i una segona franja encara marronosa. D'aquesta imatge gaudim mentre trepitgem el matalàs de fulles que cobreix el sotabosc de la fageda, corriols i senders inclosos.

En arribar a Coll Pregon, en lloc de seguir la ruta habitual, que condueix directament cap al Collet de l'Home Mort, ens desviem a l'esquerra, cap a la font de Coll Pregon i donem la volta al Puig Sacreu, en un itinerari ben poc concorregut.
El cim, en canvi, està tan animat com sempre. El dia continua emboirat, però de tant en tant s'obre alguna clariana que permet gaudir del paisatge. En un punt del descens, descobrim unes boniques vistes dels cingles de Tavertet, i també divisem la curiosa silueta del Bassegoda.
En acabar l'excursió, de nou  al Coll de Bordoriol, començen a caure algunes gotes que ben aviat es converteixen en una forta tempesta, amb calamarsada inclosa. Tot molt primaveral. Sort que aquesta última part ja ens enganxa ben entaulats!