dissabte, 10 de novembre del 2012

Roca Corbatera, sostre comarcal del Priorat

Dimarts, 16 d'octubre. Petites vacances de tardor, que aprofitem per fer una visita a la comarca del Priorat i retrobar el projecte dels cims comarcals, que aquest any, tret de la Pica, hem deixat totalment aparcat. Pujarem doncs a la Roca Corbatera, punt més alt de la serra de Montsant.
Sortim de Cornudella, després d'haver esmorzat tranquil·lament, a quarts d'onze del matí. Anem tard, però l'excursió no és massa llarga. Anem en cotxe, per una pista asfaltada,  molt estreta, que segueix el GR-174, fins a l'ermita de Sant Joan del Codolar. Al peu de la (aparentment) inaccessible paret sud del Montsant, la petita ermita, molt ben cuidada, gairebé es confon entre immensos blocs de pedra. La seva ubicació, enmig d'un paisatge erm i solitari, ha inspirat els poetes, com reflecteixen els versos d'aquest sonet de Carner:

Per qui ets blanca, oh blanca ermita
en la terra sens perfum?
Al damunt de tu gravita
un silenci ple de llum.

El camí que agafarem per pujar comença just darrera de l'ermita i s'enfila, gairebé de dret, cap a la paret. El pendent és considerable i ben aviat tan Cornudella com l'ermita es comencen a fer petits als nostres peus. Per superar el mur de roca, aparentment inacessible, passarem pel Grau dels Tres Esglaons. Es tracta de tres trams d'anelles i ganxos de ferro, clavats a la roca, que ens han d'ajudar en l'ascens. El primer tram no té massa dificultat, però els dos següents ja són tota una altra història. Els ganxos estan molt separats entre ells, de manera que si no tens unes cames molt llargues, pateixes de valent. A més a més, la roca és molt llisa i no hi ha gaire llocs on agafar-se. De tota manera, amb una mica d'ajuda, aconsegueixo superar-los i arribar fins a la part plana del Montsant, l'anomenada Serra Major. Des d'allí, el camí fins al capdamunt del turó que constitueix el sostre comarcal és ben fàcil.

La Roca Corbatera (1.163 m) és un excel·lent mirador de la comarca, especialment si el dia és clar, com avui. Al cantó sud, excel·lents vistes dels cingles de Siurana, el poble i l'embassament, així com de la Mola de Colldejou. Al nord, l'ermita de la Mare de Déu de Montsant i els pobles d'Ulldemolins i Albarca.



La tornada cap a Cornudella la farem pel GR-174, que ens portarà gairebé fins a l'entrada del petit poblet d'Albarca i després, en un gir de gairebé 180º, de nou fins a l'ermita de Sant Joan del Codolar. Aquest darrer tram de camí, per l'aspre paisatge del Montsant,  és força monòton, però no obstant, en passar per un corriol força acinglerat, gaudim de bones vistes.
Quan acabem l'excursió, ja passen de les tres de la tarda, però a la fonda de Cornudella encara som a temps de premiar-nos amb un bon dinar.