diumenge, 13 de gener del 2013

Inici de 2013 al Pla d'Aiats

 Dimarts, 1 de gener. Com ja ha esdevingut tradició, estrenem l'any a la muntanya. Aquesta vegada, escollim un dels altiplans del Collsacabra: el Pla d'Aiats.
Ens llevem tard i ja són quarts de deu quan ens dirigim en cotxe cap a Cantonigròs. El sol ha decidit no fer acte de presència en aquest inici de 2013 i fa un dia ben rúfol. Poc abans d'arribar al poble, ens desviem a l'esquerra, per un camí de carro força estret i anem a aparcar prop de la Masia d'Aiats.

Anem fins al darrere de la masia, un casalot de dimensions colossals, i comencem a pujar pel cingle. El pendent és molt pronunciat i trobo a faltar els bastons, que he deixat oblidats a casa. Les parets verticals semblen, com sempre, infranquejables. Aconseguim, però, superar els espectaculars cingles d'Aiats pel Grau de l'Escaleta. En un dels trams d'ascens, el camí s'enfila per una estreta faixa empedrada, totalment acinglerada pel cantó esquerre. Les vistes de la plana, amb Manlleu al fons, són, des d'aquest lloc especial, magnífiques.
Arribem al capdamunt del pla i a la nostra dreta, mig amagats entre la vegetació, hi ha uns coberts en ruïna. Són els Cortals d'Aiats. Sembla ser que fa anys, al pla s'hi conreaven patates i aquests coberts servien de magatzem als pagesos de la contrada.

Seguim tota la carena, a la dreta dels Cortals, fins a l'extrem de la cinglera, on hi ha unes esplèndides vistes panoràmiques de la vall de Rupit i Pruit. Ens asseiem al peu de l'estelada que hi oneja i assaborim el primer esmorzar de l'any, en un mirador privilegiat. En primer terme, el Montcau i el Puig d'en Bac semblen un parell de bonys coberts de vegetació. Mentre mengem, gaudint de les vistes i del silenci, comencen a caure quatre flocs de neu. Segur que això ens portarà sort!

Desfem el camí, de nou fins als Cortals, però en lloc de baixar pel grau, seguim endavant i recorrem tot el pla en direcció a Cabrera. El terreny on abans es plantaven les patates és ara el paradís de les falgueres. Al final del pla, comencem el descens pel mig de rouredes i fagedes, amb el terra completament encatifat de fulles seques.
En arribar al coll d'Aiats, ens arriba el so de veus i rialles procedents de Cabrera. Fem un gir de 180º i continuem el descens fins al punt d'inici de l'excursió. Poc abans d'arribar comencen a caure gotes i a poc a poc es va posant a ploure amb més intensitat. Arribem al cotxe força molls, però ben contents. Al cap i a la fi, anem mancats de pluja i de ben segur que es tracta d'un bon començament d'any!