dilluns, 25 de març del 2013

Matinal a Prat de Cadí



Diumenge, 10 de març. Ens llevem de nou a la Cerdanya i el matí, de moment, és esplèndid. Abans de tornar cap a casa, farem una excursioneta cap a un dels paratges més bucòlics d'aquest cantó del Pirineu: Prat de Cadí. L'indret ofereix una de les millors vistes de la impressionant muralla que constitueix la paret nord de la serra del Cadí i tenim ganes de veure'l cobert de neu.
Mentre el cotxe serpenteja per la carretereta que uneix Martinet amb Estana (per cert, plena de sotracs; com es nota que no condueix a cap estació d'esquí!), contemplo l'estampa del Cadí que, com sempre, em deixa bocabadada. Sol i núvols es van alternant, en un joc de llums i boires que la fan encara més impressionant. En destaca, pel seu agressiu contorn, el Pic de Costa Cabirolera o Roca Punxenta, sostre comarcal del Berguedà. La capa de neu que el cobreix li dóna un aire de gran cim i una llunyana semblança al G-4.


Aparquem a l'entrada del poble d'Estana, que és ple de caçadors del senglar. Avancem per un camí rural fins al coll de Pallers i des d'allí, ens endinsem pel bosc i comencem a pujar. L'ascens és gradual però no dóna treva. El dia continua esplèndid i fins i tot agafem calor. En assolir una certa alçada, comencem a trobar neu i aquí, a diferència d'ahir, és ben glaçada. Es nota que som al cantó obac de la muntanya. Caminem buscant la traça dels que ens han precedit, amb molta cura de no relliscar. A mesura que ens anem enlairant, les parets de la serra gairebé se'ns aboquen al damunt. Assolim primer el coll de Reineres i després el coll Roig, el nom del qual fa honor al to rogenc de la terra que trepitgem. Ens queda el tram més llòbrec i per tant, més glaçat, que superem, però, sense problemes i finalment, ens aboquem a la immensa esplanada al peu de la muralla, que està completament coberta de neu. Un cop més, la imatge és de postal, sobretot abans que nosaltres l'espatllem, deixant les nostres empremptes arreu! Al fons, un parell de siluetes diminutes  s'enfilen per la canal del Cristall, mentre uns quants escaladors, carregats de grampons i piulets, ja se'n tornen cap avall.
Ens esplaiem una bona estona en aquest entorn privilegiat, que fotografiem des de tots els angles i comencem el descens cap a Estana, que se'ns fa tard per dinar. Bon colofó per al cap de setmana!