Juliol 2013: una setmana de vacances a Suïssa, per visitar algunes de les muntanyes més emblemàtiques dels Alps.
La nostra primera parada és Interlaken i el 22 de juliol agafem el que deu ser el tren més car del món, per pujar fins al peu de la Jungfrau, a l'estació de tren més alta d'Europa (Top of Europe, en diuen ells), a 3.454 metres. Des d'aquest complex d'alçada, on hi ha restaurants, botigues i fins i tot un museu d'escultures de gel, es poden admirar de molt a prop dos dels cims del massís: la matiexa Jungfrau, de 4.158 metres i el Mönch, de 4.099 metres, així com l'espectacular glacera d'Aletsch, de més de 23 quilòmetres, la més important dels Alps. Si el dia és clar, com avui, les vistes són senzillament espectaculars!
El tercer cim del massís, l'Eiger, de 3.970 metres, de fet no es veu des del complex, però ha estat el gran protagonista de l'ascens, ja que el túnel del tren perfora la seva mítica cara nord, una paret vertical de 1.800 metres d'altura, el repte per excel·lència de qualsevol gran escalador. El tren, en el seu viatge per l'interior de la muntanya, s'atura en una parada anomenada Eigerwand, per tal que els passatgers puguin admirar la vista de la paret i de la vall des de les finestres habilitades en els forats que es van utilitzar per extreure la roca excavada durant la construcció del túnel, les quals, en algunes ocasions, s'utilitzen per al rescat d'escaladors. Això sí que és realment una vista de vertigen!
Com que, a part d'anar en tren, cal caminar una mica, tot baixant de les alçades, ens aturem a la primera estació que hi ha just a la sortida del túnel: Eigergletscher. Des d'aquí, baixarem caminant fins al fons de la vall.
El corriol segueix la paret nord de l'Eiger, que tindrem a la nostra dreta, com a guaita, durant tot el camí. La verticalitat de la paret, una mola de roca escarpada, és impressionant i no puc evitar imaginar-me l'Ueli Steck allí penjat, amb un piolet a cada ma.
A la nostra esquerra, en canvi, un suau relleu de muntanyes arrodonides, cobertes de verda gespa, es deixen anar amb lleugeresa cap al fons de la vall, on descansen xalets i casetes de muntanya, escampats arreu. És una imatge idíl·lica de Suïssa en estat pur.
El camí passa pel petit llogarret d'Alpiglen, encantador enclavament de quatre cases i una estació de tren i continua, en bona part per una pista forestal que segueix les vies del tren cremallera, en direcció a Grindelwald.
El poblet de Grindelwald, situat al fons de la vall, és un dels destins turístics més populars de Suïssa, ja que gaudeix d'una de les millors vistes de la cara nord de l'Eiger. Mentre ens hi acostem des de les alçades, es mostra com una immensa catifa de gespa amb centenars de casetes escampades per tota la falda de la muntanya.
Poc abans d'arribar a Girndelwald, ens aturem a una altra estació de tren, Brandegg, on fem un petit descans i ens recuperem de l'esforç amb una cerveseta. I continuem avall, fins a l'estació de tren de Grund, on, esgotats després de baixar més de 1.500 metres de desnivell, ens deixem caure als seients del tren que ens porta de retorn a Interlaken.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada