Dilluns, 4 d'agost. Aquest proper cap de setmana és la sortida d'estiu dels Camalluents i estic molt desentrenada, així que aprofitarem la tarda, després de treballar, per fer una petita excursió. Amb l'estiu que portem, no seria gens estrany que acabessim ben molls, però ens arriscarem.
Com que no tenim massa temps, escollim un cim proper i li torna a tocar al Puigsacalm. Aquesta vegada, però, farem una ruta que per a mi és totalment nova.
Comencem l'excursió, a les cinc de la tarda, per la via habitual, és a dir, des de coll de Bracons. El cel ja s'ha començat a ennuvolar i els nostres primers passos van acompanyats d'algun tro llunyà. Al cap d'uns quants metres de corriol, sota l'espessor de la fageda, ens desviem a la dreta, davant d'una indicació en vermell, al tronc d'un arbre, que diu "Puig Tosell".
Ens enfilem per un camí costerut, entre els arbres, fins a la carena. Al fons, a la nostra esquerra, vistes de la plana de Vic. Cap amunt, boira. Anem guanyant desnivell amb rapidesa, tot carenejant, fins al Tosell Xic, de 1.360 metres, que no té la categoria de cim. Abans d'assolir-lo hem de superar una enorme extensió de falgueres que gairebé arriben a cobrir-nos!
Des del Tosell Xic fins al Tosell Gros, ens cal superar un tram de fort desnivell, en el qual hem d'ajudar-nos amb les mans. Arribem al cim, de 1.462 metres, quan la boira ja ho ha cobert tot, de manera que, més enllà de la bandera que hi oneja, no veiem pràcticament res.
Baixem del cim, pel mig del bosc. La boira s'ha ensenyorit de tot l'entorn i li confereix una imatge entre misteriosa i romàntica, que, si el camí no estigués tan ben marcat i no portessim GPS, potser no ens deixaria estar gaire tranquils.
Gairebé a les palpentes, anem a buscar el Ras de les Civaderes, que ens ha de portar a la tanca de fusta d'accés al camí del Puigsacalm. Poc abans d'arribar-hi, trobem un excursionista que ve en direcció contraria i per sorpresa nostra, ens demana si queda gaire lluny ...el Puigsacalm!! Després d'explicar-li que ha passat de llarg, li indiquem el camí correcte, que emprèn a tot córrer. I és que la boira pot arribar a ser molt traïdora.
Nosaltres, amb més calma, arribem també fins al cim del Puigsacalm, ben embolcallats, i sense poder gaudir de les seves magnífiques vistes, girem cua i emprenem la baixada, que farem per la via habitual, cap a la Font Tornadissa i la collada de Sant Bartomeu.
Arribem de nou a Bracons poc abans de les vuit del vespre. Avui, ens hem escapat de la pluja!
Des del Tosell Xic fins al Tosell Gros, ens cal superar un tram de fort desnivell, en el qual hem d'ajudar-nos amb les mans. Arribem al cim, de 1.462 metres, quan la boira ja ho ha cobert tot, de manera que, més enllà de la bandera que hi oneja, no veiem pràcticament res.
Baixem del cim, pel mig del bosc. La boira s'ha ensenyorit de tot l'entorn i li confereix una imatge entre misteriosa i romàntica, que, si el camí no estigués tan ben marcat i no portessim GPS, potser no ens deixaria estar gaire tranquils.
Gairebé a les palpentes, anem a buscar el Ras de les Civaderes, que ens ha de portar a la tanca de fusta d'accés al camí del Puigsacalm. Poc abans d'arribar-hi, trobem un excursionista que ve en direcció contraria i per sorpresa nostra, ens demana si queda gaire lluny ...el Puigsacalm!! Després d'explicar-li que ha passat de llarg, li indiquem el camí correcte, que emprèn a tot córrer. I és que la boira pot arribar a ser molt traïdora.
Nosaltres, amb més calma, arribem també fins al cim del Puigsacalm, ben embolcallats, i sense poder gaudir de les seves magnífiques vistes, girem cua i emprenem la baixada, que farem per la via habitual, cap a la Font Tornadissa i la collada de Sant Bartomeu.
Arribem de nou a Bracons poc abans de les vuit del vespre. Avui, ens hem escapat de la pluja!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada