dijous, 5 de juliol de 2018

Al Taga des de Pardines


Diumenge, 24 de juny. Matí de Sant Joan. Vam preferir no allargar gaire la revetlla per poder fer una caminada i gaudir del paisatge abans que aquest estiu acabat d'estrenar comenci a consumir la fantàstica verdor que ens ha deixat la primavera.
Farem una excursió pel Ripollès, que ens permetrà pujar al Taga per una ruta encara no explorada per nosaltres. Començarem a caminar al costat de l'ermita de Santa Magdalena de Puigsac, a uns dos quilòmetres de Pardines. Hi hem arribat per una estretíssima pista encimentada, creuant els dits per no trobar cap cotxe en sentit contrari.
L'ermita és d'origen romànic, però molt transformada, amb un gran absis i un porxo que en protegeix la portalada lateral. La deixem a l'esquerra i enfilem per la pista, que abandonarem aviat per un corriol a la dreta. Seguirem el camí de Noufonts, que transcorre entre prats de pastura, ben encatifats de verd. Ben aviat Pardines queda als nostres peus i el Puigmal ens fa de fons.



Durant la primera part de l'ascens, no trobem ningú. Fins que no ens aturem a esmorzar no apareixen els primers excursionistes i també uns ciclistes que ja van de baixada.
El nostre objectiu era passar per la Portella d'Ogassa, però veiem que ens hem desviat una mica a la dreta, així que emprenem l'ascens al Taga una mica pel dret.
Després d'una bona dosi d'esforç, arribem al cim que, com sempre, està molt concorregut. Ens sorpren trobar-hi diversos pares amb nens ben petits a l'esquena.
La gran creu blanca que corona el cim ha estat pintada de groc, en reinvindicació de la llibertat dels presos politics.
Al cim fa força vent, com és habitual, i el dia, que era força assolellat, s'ha començat a embolicar. Així que, sense encantar-nos, emprenem la baixada fins a la Portella d'Ogassa. Ara sí que el gruix dels excursionistes que devien anar de revetlla s'han llevat i la corrua de pujada és considerable. En girar-nos, veiem com formen una bonica serpent multicolor.



Teniem pensat, en arribar a la Portella d'Ogassa, enfilar-nos al Puig de la Coma de l'Olla i anar fins al Puig Estela, ja que és un tram de la Serra Cavallera que tenim pendent. Però, com que se'ns ha fet tard, ho deixem per un altre dia, i tirarem avall, resseguint el peu de la serra, passant pel Pla de la Llagona i fins a trobar la pista de la Barraca de l'Orri Vell. És un tram ben poc indicat i una mica perdedor, però per altra banda, ens permet gaudir d'un paisatge bellíssim i gens humanitzat. Natura en estat pur.
El darrer tram de l'excursió, des de la barraca, és tot per pista, però no es fa excessivament pesat. Arribem de nou a Santa Magdalena prop de les tres de la tarda i ens n'anem fins a Pardines, a dinar i fer una volta pel poblet.