Estrenem l'any al Puigsacalm

 Diumenge, 1 de gener de 2012. Quan ens llevem, a quarts de nou, aquest primer dia de l'any, la boira encara és la mestressa del matí. Ben aviat, però, a mesura que deixem enrere la plana i ens acostem cap al coll de Bracons, Bellmunt emergeix de la boira, ben il·luminat pel sol, i ens adonem que fa un dia esplèndid. Seguint el costum que vam inaugurar l'any passat, estrenarem l'any dalt d'un cim proper. Aquesta vegada, hem escollit el Puigsacalm.

Ja hi ha força vehicles al punt d'inici, el coll de Bracons, la qual cosa ens indica que molta gent s'apunta a la tradició de fer el cim per Cap d'Any i que n'hi ha que són més matiners que nosaltres!

Segurament l'hivern no és la millor època per pujar al Puigsacalm. No hi ha la verda frondositat de la primavera ni la bellesa cromàtica de la fageda a la tardor. No obstant, les estilitzades siluetes dels troncs despullats permeten copsar paisatges de fons normalment desconeguts des d'aquests indrets i la catifa de fulles seques, molt relliscosa, forma un bonic estampat als marges i corriols.

L'ascens és força suau fins a la collada de Sant Bartomeu, on girem a la dreta, cap a la Font Tornadissa, amb fama de ser una de les més boniques de Catalunya. A partir d'aquí, per un tram de fort pendent abandonem el bosc i deixant a banda el camí de Platraver i Sant Bartomeu, que queden als nostres peus, arribem a una esplanada, coneguda com els Rasos de Menter. La magnífica panoràmica de la qual gaudirem dalt del cim ja es comença a insinuar. Blanc de neu als Pirineus i blanc de boira a la plana, al fons de la qual emergeix, mig desdibuixada, la silueta de Montserrat.

Des del capdamunt de l'altiplà, travessem una tanca de fusta i un nou corriol ens porta de dret al cim, l'últim tram del qual torna a ser molt inclinat. A dalt, l'espectacle és magnífic. A punt per a una lliçó de geografia. Tot esmorzant, de cara al massís del Canigó, podem copsar gairebé amb un únic cop de vista, des dels Rasos de Peguera, el Pedraforca, les Penyes Altes del Moixeró, la Tossa d'Alp, el Puigmal ... el Comanegra, el Bassegoda.. i així fins la plana de l'Empordà i el mar Mediterrani. I al nostre darrere, l'esquena els altiplans del Cabrerès (quina vista més estranya pels que sempre els contemplem des de l'altra banda!), la plana de Vic i el pla de Bages en un mar de boires, amb alguns illots que n'emergeixen i Montserrat al fons. Catalunya 2012 a l'abast de la mà.

El descens és molt agradable, amb els raigs de sol del migdia acaronant-nos. I ben aviat, després d'esquivar alguna relliscada i de saludar alguns tocatardans que tot just pugen, tornem a ser al coll de Bracons i posem punt final a la primera excursió de l'any.