El diumenge dos de desembre, ens dirigim cap a Vilanova de Sau. Fa un matí molt fred, però assolellat i clar, i en el nostre periple entre els dos extrems de l'excursió, per tal de deixar un cotxe a cada punt, gaudim de belles vistes d'un Pedraforca enfarinat de neu.
Des de Vilanova, fem un primer tram de camí molt còmode, per pista forestal, fins que, després de creuar la carretera, enfilem cap a Sant Romà de Sau i a les envistes de la presa. L'embassament està mig buit i sembla impossible que aquell filet d'aigua que s'escapa del pantà pugui esdevenir el majestuós riu que aboca les seves aigües a la Gola del Ter, no tan lluny d'on som.
Baixem per les interminables escales dels enginyers, fins a la presa, que travessem cap a l'altra banda de l'embassament. Hi ha força gent que s'hi passeja. Ens cal fer un bon tram de carretera, de pujada, deixant el pantà a la nostra esquerra, fins a La Riba. Ara comença la part més dura de l'excursió, ja que hem de superar les parets verticals dels cingles de Tavertet, que, amb la seva interessant diversitat cromàtica, producte dels diferents origens de les roques que les composen, ens contemplen, entre desafiants i amenaçadores.
L'ascens, que em recorda molt l'excursió que vam fer pels cingles de Siurana, l'emprendrem per l'anomenat Camí de les Gotes, que puja intensament, resseguint les parets verticals, en ziga-zages, per bonics senders empedrats i impactants estimballs al cantó dret. Quan ja s'endevinen les primeres cases, topem de ple amb la paret del Cingle Moltorer i ens hem de desviar a l'esquerra per un curt tram d'intensa pujada, que ens deixa ja a l'entrada del poble.
Tavertet té un encant molt especial, tant pels boscos i cingleres que l'envolten, amb espectaculars vistes, com pels seus carrerons de casetes i xalets de pedra. És indiscutiblement un lloc turístic i de segones residències, però s'hi respira una tranquilitat que no és habitual en altres indrets semblants. Després de fer una volta, dinem a la fonda del poble i ens n'anem cap a Vilanova de Sau a recuperar l'altre cotxe. Final de la primera etapa.
El diumenge nou de desembre, en un altre matí fred i assolellat, ens dirigim de nou cap a Tavertet, per completar la segona etapa de l'excursió.
El primer tram de camí, en direcció a Rupit, per una pista asfaltada, és l'anomenat camí del Cingle o de Rajols, i ofereix unes esplèndides vistes panoràmiques de les Guilleries, el Montseny i el Pirineu. La pista va pujant fins a l'Avenc. Aquest vell casalot del segle XIII és una excel·lent mostra del gòtic rural català, amb tocs renaixentistes, avui convertit en allotjament rural de luxe. La Fundació Territori i Paisatge, de Catalunya Caixa, cogestiona l'entorn del mas, junt amb els seus propietaris i malgrat que ho fan amb criteris de sostenibilitat ambiental i màxim respecte pel territori, l'impacte sobre el paisatge és inevitable. Això sí, les vistes des del jardí són senzillament espectaculars.
Passat l'Avenc, a mà dreta, el mirador del Pla Boixer, el nom del qual fa honor a la vegetació que el cobreix, s'aboca sobre la cinglera i ofereix vistes impressionants del Ter, encaixonat entre espadats, en direcció al pantà de Susqueda. També s'albira ja el poble de Rupit, amb la petita ermita romànica de Sant Joan de Fàbregues en primer terme.
Tot fent camí, i amb l'esquena del Pla d'Aiats al nostre davant, arribem al mas de Rajols. Aquí, els camins del Bisbe i Abat Oliba es bifurquen en dues variants. Cap a l'esquerra, ens dirigiriem a Cantonigròs i l'Esquirol. Nosaltres, però, agafem un camí a la dreta, que vorejant la casa, ens permetrà seguir un corriol entre fagedes, que baixa ràpidament cap a Rupit. Hem d'anar amb cura, però, de no ser atropellats per una colla de motos que pugen a tota velocitat, ignorant el rètol que hi prohibeix la circulació de qualsevol vehicle motoritzat.
Arribem a Rupit, típic poble de pessebre i indret turístic per excel·lència. Com que és diumenge i està ple de gom a gom, com indica la quantitat de cotxes que hi ha a l'aparcament, deixem la visita per un altre dia i voregem el riu en direcció a Pruit. Hem de fer un petit tram de carretera, durant el qual tenim a tocar dos dels altiplans més petits del Collsacabra: el Montcau i el Puig d'en Bac. Deixem la carretera en un camí de carro que ja ens hauria de conduir cap a Pruit. El terra és un enorme fangueig i la senyalització no és massa bona. Això fa que ens despistem i donem alguna volta innecessària pel mig del bosc, abans d'arribar al petit nucli, format únicament per l'església de Sant Andreu i un parell o tres de cases.
Com que havíem deixat un dels cotxes aquí, ens n'anem a dinar a Cantonigròs, abans de tornar a Tavertet, a recollir l'altre cotxe. Nova etapa completada!
L'ascens, que em recorda molt l'excursió que vam fer pels cingles de Siurana, l'emprendrem per l'anomenat Camí de les Gotes, que puja intensament, resseguint les parets verticals, en ziga-zages, per bonics senders empedrats i impactants estimballs al cantó dret. Quan ja s'endevinen les primeres cases, topem de ple amb la paret del Cingle Moltorer i ens hem de desviar a l'esquerra per un curt tram d'intensa pujada, que ens deixa ja a l'entrada del poble.Tavertet té un encant molt especial, tant pels boscos i cingleres que l'envolten, amb espectaculars vistes, com pels seus carrerons de casetes i xalets de pedra. És indiscutiblement un lloc turístic i de segones residències, però s'hi respira una tranquilitat que no és habitual en altres indrets semblants. Després de fer una volta, dinem a la fonda del poble i ens n'anem cap a Vilanova de Sau a recuperar l'altre cotxe. Final de la primera etapa.
El diumenge nou de desembre, en un altre matí fred i assolellat, ens dirigim de nou cap a Tavertet, per completar la segona etapa de l'excursió.
El primer tram de camí, en direcció a Rupit, per una pista asfaltada, és l'anomenat camí del Cingle o de Rajols, i ofereix unes esplèndides vistes panoràmiques de les Guilleries, el Montseny i el Pirineu. La pista va pujant fins a l'Avenc. Aquest vell casalot del segle XIII és una excel·lent mostra del gòtic rural català, amb tocs renaixentistes, avui convertit en allotjament rural de luxe. La Fundació Territori i Paisatge, de Catalunya Caixa, cogestiona l'entorn del mas, junt amb els seus propietaris i malgrat que ho fan amb criteris de sostenibilitat ambiental i màxim respecte pel territori, l'impacte sobre el paisatge és inevitable. Això sí, les vistes des del jardí són senzillament espectaculars.
Passat l'Avenc, a mà dreta, el mirador del Pla Boixer, el nom del qual fa honor a la vegetació que el cobreix, s'aboca sobre la cinglera i ofereix vistes impressionants del Ter, encaixonat entre espadats, en direcció al pantà de Susqueda. També s'albira ja el poble de Rupit, amb la petita ermita romànica de Sant Joan de Fàbregues en primer terme.Tot fent camí, i amb l'esquena del Pla d'Aiats al nostre davant, arribem al mas de Rajols. Aquí, els camins del Bisbe i Abat Oliba es bifurquen en dues variants. Cap a l'esquerra, ens dirigiriem a Cantonigròs i l'Esquirol. Nosaltres, però, agafem un camí a la dreta, que vorejant la casa, ens permetrà seguir un corriol entre fagedes, que baixa ràpidament cap a Rupit. Hem d'anar amb cura, però, de no ser atropellats per una colla de motos que pugen a tota velocitat, ignorant el rètol que hi prohibeix la circulació de qualsevol vehicle motoritzat.
Arribem a Rupit, típic poble de pessebre i indret turístic per excel·lència. Com que és diumenge i està ple de gom a gom, com indica la quantitat de cotxes que hi ha a l'aparcament, deixem la visita per un altre dia i voregem el riu en direcció a Pruit. Hem de fer un petit tram de carretera, durant el qual tenim a tocar dos dels altiplans més petits del Collsacabra: el Montcau i el Puig d'en Bac. Deixem la carretera en un camí de carro que ja ens hauria de conduir cap a Pruit. El terra és un enorme fangueig i la senyalització no és massa bona. Això fa que ens despistem i donem alguna volta innecessària pel mig del bosc, abans d'arribar al petit nucli, format únicament per l'església de Sant Andreu i un parell o tres de cases.Com que havíem deixat un dels cotxes aquí, ens n'anem a dinar a Cantonigròs, abans de tornar a Tavertet, a recollir l'altre cotxe. Nova etapa completada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada