diumenge, 9 de desembre del 2012

Pels boscos d'Artikutza

Dissabte, 3 de novembre. Nova escapada a Euskadi. Aquesta vegada el guia ens ha preparat una excursió ben especial. Ens endinsem per una bellíssima àrea boscosa, en territori de Nafarroa. Es tracta d'una immensa finca, propietat de l'Ajuntament de Donosti, que la va comprar a principis del segle XX, amb l'objectiu d'utilitzar-la com a reserva d'aigua per a la ciutat, ja que la zona és una de les més plujoses de la península. Fa cent anys, però, no tenia ni de bon tros l'aspecte ufanós que presenta en l'actualitat. Havia patit un brutal procés de desforestació, després de segles d'explotació indiscriminada de la fusta per alimentar ferreries i drassanes. Amb l'adquisició per part de l'ajuntament, es va iniciar un procés de reforestació, gràcies al qual avui podem passejar per unes fagedes i rouredes que enamoren.

Iniciem l'excursió a Eskas, la porta d'entrada de la finca, on hi ha la casa del guarda. El dia és gris i amb elevades previsions de pluja, la qual cosa, però, no és gens estranya en l'indret on ens trobem. La primera part del camí la fem per un espectacular sender que serpenteja pel mig de la fageda. El terra està completament encatifat de fulles, però a les copes dels arbres encara hi ha restes de verd, fruit d'una tardor un xic endarrerida i els troncs estan entapissats de molsa, en un conjunt de contrastos cromàtics de gran intensitat. L'aigua també senyoreja pel bosc, en impetuosos dolls superats per elegants ponts de fusta. Arreu regna la pau i la solitud, només trencada de tant en tant per algun silenciós boletaire, profundament concentrat en la seva recerca.

Hem sortit tard i ens ho hem pres amb calma, de manera que és gairebé migdia quan arribem a l'anomenat barri d'Artikutza. Es tracta d'un llogaret idíl·lic, talment un poble de joguina, amb quatre casetes, una església i això sí, el seu corresponent frontó. Allí fem una pausa per esmorzar i continuem el trajecte acompanyats per les primeres gotes de pluja.


Ara el camí s'enfila ràpidament, i després de passar per les envistes de l'embassament d'Artikutza, es torna a ficar bosc endins per un costerut corriol. El proper objectiu és el mont Izu, de 829 metres d'alçada. En sortir del bosc i carenejar en direcció al cim, ens reben fortes ràfegues de vent, que ens obliguen a protegir-nos amb l'impermeable. El darrer tram d'ascens al cim és una veritable lluita contra els elements.
Malgrat tractar-se d'un cim d'alçada moderada, ofereix una panoràmica espectacular de les muntanyes de l'entorn, totalment desconegudes per a mi, tret de la peculiar silueta d'Aiako Harria, que vam pujar fa un parell d'anys. El petit poblet d'Aranza, al peu de la muntanya, sembla encantador.

El vent ens continua incordiant, de manera que deixem el cim i tornem de nou a la protecció del bosc. Tornarem al punt d'inici per una ruta circular que segueix el PR-Na-125 i que deixa a la nostra esquerra l'embassament d'Artikutza. Aquesta part de la finca és plena de dòlmens i cromlecs megalítics, testimoni del passat mil·lenari d'aquesta zona, una de les més antigues d'Euskal Herria.
Arribem al final del trajecte, cansats però satisfets, després de gairebé sis hores d'excursió.