dilluns, 8 de juliol del 2013

De Ribes de Freser al Taga


Dissabte, 1 de juny. Volem fer un nou intent de pujar al Taga. Aquest cim tan popular de la comarca del Ripollès ja se'ns ha resistit unes quantes vegades. Cada cop que ens hem fet el propòsit d'anar-hi, el mal temps ens ho ha impedit. Avui, tampoc no té massa bona pinta, quan ens llevem, així que ens n'anem a esmorzar mentre valorem la conveniència o no d'abordar-lo.
Havent esmorzat, sembla que el temps aguanta, així que cap a Ribes falta gent. Tenim previst pujar-hi des de Ribes mateix, ja que volem entrenar un fort desnivell i des dels 912 metres del poble fins als 2.039 del cim hi tenim més de 1.100 metres de desnivell positiu, que ens deixaran ben servits!
Aparquem en un dels carrers de la punta sud-est del poble, prop del pavelló poliesportiu. Ens n'adonem que hi ha una d'aquestes curses de muntanya tan populars actualment, en concret els "Bastions". Tot el camí trobarem les marques de la ruta, però no pas cap corredor ja que, més tard ens assabentem que la cursa s'ha hagut de suspendre per culpa del vent.



Sortint del poble, ens enfilem, una mica pel dret, fins a enllaçar amb una pista forestal que ens durà fins al petit nucli de la Massana. A partir d'aquest punt, ja pràcticament encararem de dret la interminable pujada cap al cim. És una ascensió monòtona i dura, però paisatgísticament molt agraïda. A més a més, la fem gairebé sols, ja que la majoria de gent puja al cim per Sant Martí d'Ogassa o per Coll de Jou.
La muntanya encara no té aquell verd brillant que la caracterítza, ja que, aquest any el fred i la neu han allargat, com testimonia el blanc de la majoria de cims del voltant. I la catifa de gespa tot just comença a mostrar els primers detalls de l'entapissat de flors que lluirà d'aquí a alguns dies.



Arribem finalment al cim, marcat amb una gran creu blanca. És una muntanya aïllada, que ofereix 360º de vistes gairebé infinites. Al nostre abast gran part del Pirineu Oriental, el Canigó, el Montseny, Montserrat, el Pedraforca ... i naturalment, la vall de Ribes i els seus cims més propers. Destaca la carena que dibuixen la Covil i Costa Pubilla, que coneixem bé, ja que els vam pujar l'any passat per aquestes dates.



A dalt hi fa força vent, de manera que no ens encantem i comencem la baixada. Per no repetir ruta, iniciem el descens en direcció a Ogassa, però ben aviat ens desviem i, fent un bon tram de camí pel dret, encarem cap al poblet de Pardines, del qual tindrem boniques vistes durant bona part del camí, fins a trobar una pista forestal que enllaça aquest petit llogarret amb Ribes, on arribem quan són gairebé quarts de cinc de la tarda. No està malament, tenint en compte que hem sortit molt tard i que l'excursió ha estat llarga. Al final, però, ha fet un dia esplèndid.