El 17 de maig de 1705, un grup de patriotes catalans es van reunir a la petita ermita de Sant Sebastià, parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, a la comarca d'Osona. Allí van signar l'anomenat Pacte dels Vigatans, amb l'objectiu d'aliar-se amb Anglaterra per donar suport a l'arxiduc Carles d'Àustria contra Felip V en la guerra de Successió a la corona espanyola.
Malauradament, els catalans vam perdre aquella guerra, i amb ella, la nostra llibertat. Fou inútil la gesta d'aquells patriotes per tal de defensar els nostres drets.
Què millor per començar aquest 2014 que tantes expectatives genera que pujar fins al turó de Sant Sebastià, per retre'ls un simbòlic homenatge?
Pels volts de les 10 d'un primer matí de l'any fred i assolellat, aparquem el cotxe prop de la petita església de Sant Joan del Galí, del segle XI, tot i que molt remodelada. Al fons podem veure, nítidament retallat en el cel blau, el turó de Sant Sebastià.
Comencem a caminar seguint l'itinerari del PR-C 41, el sender de Gurb, i deixem a la nostra dreta la masia del Galí, amb totes les seves dependències molt ben conservades, especialment l'espectacular torre de defensa, d'origen romànic.
Més endavant, deixem enrere, entre camps gebrats, una altra gran masia, la Vila, per enllaçar amb un corriol que s'enfila abruptament cap al capdamunt del turó. El pendent és considerable i ens cal anar en compte, ja que el sòl està molt relliscós, com a conseqüència de la gelada.
Arribem finalment al cim i ens rep la part posterior de l'ermita, remodelada al s. XVIII. Des d'aquest punt, gaudim d'una vista privilegiada de la plana de Vic. Cal dir, però, que avui, el fons de la plana està cobert per la boira, però en canvi són clars els contorns del Puigsacalm i els altiplans del Collsacabra. El Montseny apareix mig amagat pels núvols.
Donem la volta a l'ermita, fins a la part del davant, on un monòlit commemora el Pacte dels Vigatans. Després de llegir els seus noms, no dubtem a afirmar que ens agradaria poder honorar, aquest 2014, la seva gesta amb un digne colofó.
La baixada l'emprendrem per una ampla pista, asfaltada en un bon tram, que és la utilitzada per accedir a l'ermita en cotxe. Passem prop d'una altra gran masia, el Soler Botei i deixem a la nostra dreta el poble de Santa Eulàlia de Riuprimer, amb el seu característic campanar.
L'últim tram, abans d'enllaçar de nou amb el camí d'anada ens obsequia amb boniques vistes del Collsacabra. Arribem al punt d'inici poc després de les 12 del migdia. Ja podem anar a preparar-nos pel dinar de Cap d'Any.
Pels volts de les 10 d'un primer matí de l'any fred i assolellat, aparquem el cotxe prop de la petita església de Sant Joan del Galí, del segle XI, tot i que molt remodelada. Al fons podem veure, nítidament retallat en el cel blau, el turó de Sant Sebastià.
Comencem a caminar seguint l'itinerari del PR-C 41, el sender de Gurb, i deixem a la nostra dreta la masia del Galí, amb totes les seves dependències molt ben conservades, especialment l'espectacular torre de defensa, d'origen romànic.
Més endavant, deixem enrere, entre camps gebrats, una altra gran masia, la Vila, per enllaçar amb un corriol que s'enfila abruptament cap al capdamunt del turó. El pendent és considerable i ens cal anar en compte, ja que el sòl està molt relliscós, com a conseqüència de la gelada.
Arribem finalment al cim i ens rep la part posterior de l'ermita, remodelada al s. XVIII. Des d'aquest punt, gaudim d'una vista privilegiada de la plana de Vic. Cal dir, però, que avui, el fons de la plana està cobert per la boira, però en canvi són clars els contorns del Puigsacalm i els altiplans del Collsacabra. El Montseny apareix mig amagat pels núvols.
Donem la volta a l'ermita, fins a la part del davant, on un monòlit commemora el Pacte dels Vigatans. Després de llegir els seus noms, no dubtem a afirmar que ens agradaria poder honorar, aquest 2014, la seva gesta amb un digne colofó.
La baixada l'emprendrem per una ampla pista, asfaltada en un bon tram, que és la utilitzada per accedir a l'ermita en cotxe. Passem prop d'una altra gran masia, el Soler Botei i deixem a la nostra dreta el poble de Santa Eulàlia de Riuprimer, amb el seu característic campanar.
L'últim tram, abans d'enllaçar de nou amb el camí d'anada ens obsequia amb boniques vistes del Collsacabra. Arribem al punt d'inici poc després de les 12 del migdia. Ja podem anar a preparar-nos pel dinar de Cap d'Any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada