Al Gra de Fajol

Diumenge, 12 de juny. Volem pujar al Gra de Fajol (2.714 m), però no per la ruta habitual, sinó passant primer pel Gra de Fajol Petit (2.567 m). Així que ens dirigim cap a l'estació d'esquí de Vallter i deixem el cotxe en un aparcament a peu de carretera, poc abans d'arribar a l'estació. D'allí surt el corriol que puja fins al refugi d'Ulldeter. És el que prenem, però ben aviat el deixarem, per desviar-nos a mà esquerra. Després de ficar-me de peus a un Ter que tot just és rierol (això de travessar rius no és el meu fort), comencem a enfilar-nos ràpidament pel vessant nord de la muntanya. No hi ha cap corriol, sinó que cal superar una llarga tartera de considerable inclinació. Si es va amb compte, no és perillosa, tot i que no m'agradaria gens haver-la de pujar en moll. Però en mirar cap avall, la sensació de vertigen és notable. La carretera de Vallter, des d'aquest punt, sembla una diminuta serpent.



A mitja pujada fem una aturada per esmorzar, tot gaudint de les vistes (circ de Valler, Canigó ...) que no són esplèndides per culpa de la boira s'enfila i amenaça amb engolir-nos. Reprenem la marxa i arribem al primer cim del dia, el Gra de Fajol Petit. Mentre ens hi apropem, al nostre davant ens contemplen imponents el Gra de Fajol i el Bastiments, amb les últimes restes de neu al seu cim. Ens fem les fotos de rigor i contemplem la llarga carena que haurem de recórrer per assolir el cim principal: són les anomenades Crestes del Gra de Fajol. Ens caldrà fer una petita baixada per assolir la cresta i resseguir-la fins a la falda del proper pic. Una última empenta i ja hi som, gairebé al mateix temps que hi arriba la boira. Es nota que és un cim més popular que l'anterior, ja que hi trobem diversos excursionistes.



La baixada la farem per la via habitual, fins al coll de la Marrana, que encara està més concorregut, i des d'allà, cap al refugi d'Ulldeter i cap a l'aparcament. El darrer tram de recorregut és literament una groga catifa de ginesta, mostra clara que falten pocs dies per Sant Joan.
Arribem al cotxe prop de les dues del migdia, així que ens premiarem amb un bon dinar a la Fonda Pastoret de Vilallonga de Ter, un lloc molt recomanable.