En una setmana just en podrem assaborir un petit tast, que es centrarà en dues zones: Dolomites del Véneto, al voltant de Cortina d'Ampezzo i Dolomites del Brenta, prop de Madonna di Campiglio.
Dimarts, 21 de juny - Tre Cime di Lavaredo
Des d'on ens allotjem, l'encantador poblet de Selva di Cadore, a la Val Fiorentina, anem fins a Cortina d'Ampezzo, la perla de les Dolomites i des d'allà ens arribem fins a una de les grans joies de la zona: Tre Cime di Lavaredo o Drei Zinnen, com en diuen en alemany (estem en una zona de parla alemanya, just a tocar de la frontera amb Àustria). Es tracta de tres impressionants agulles, de poc menys de 3.000 metres d'alçada, de la roca calcària típica de la zona, amb la seva característica gamma cromàtica, entre el blanc, el rosa i el vermell, que li dóna el mineral del qual està composada: la dolomita. Obviament, només estan a l'abast d'experimentats escaladors, però hi ha una bonica ruta circular al seu voltant, que és la que farem. En arribar al punt d'inici de la ruta, el refugi Auronzo (després de pagar el corresponent peatge), sembla que el temps es giri en contra nostra, i els tres cims estan envoltats de boira, però al final tindrem sort i es deixaran veure. Iniciem la ruta, per una còmoda pista, en direcció al refugi de Lavaredo, acompanyats d'una multitud, ja que estem en un dels llocs més coneguts i populars dels Alps.
En arribar al refugi, ens comencem a enfilar i arribem a la cara nord de les agulles, la més famosa i fotografiada, just en el moment que s'aixeca la boira i en podem gaudir. Per un corriolet molt aeri ens dirigim fins al refugi Drei Zinnen (els italians planten un refugi a cada cantonada), mentre no parem d'admirar les vistes. I un cop al refugi, tornarem al punt d'inici en direcció oest, fent una parada per dinar just als peus del cim oest.
De tornada ens aturem a la riba del llac Misurina, un indret idíl·lic des del qual hi ha una altra fantàstica vista de les Tre Cime.
Dimecres, 22 de juny - Les Cinque Torri - Nuvolau
Matí esplèndid per a una nova excursió per un indret mític de les Dolomites. La iniciarem al Passo Giau, un port de muntanya de 2.236 metres d'alçada, situat entre prats de pastura, al punt més alt de la carretera que uneix Selva di Cadore amb Cortina d'Ampezzo. És una de les pujades llegandaries del Giro d'Itàlia i és plena de ciclistes que s'hi entrenen. El pas es troba als peus del mont Nuvolau, de 2.574 metres, al qual volem acabar pujant. I naturalment, no hi pot faltar el corresponent refugi.
Iniciem la ruta per la dreta del cim, que flanquejarem. Anem en direcció al refugi Scoiattoli, un dels molts que veurem, el qual està a 2.255 metres d'alçada, no gaire per sobre del punt de sortida, però després de franquejar algun pas que ens obliga a pujar per tornar a baixar. El refugi està a tocar d'una de les icones de les Dolomites, les agulles rocoses de Les Cinque Torri, cinc crestes de roca dolomítica de color gris pàlid, literament plantades al mig d'una catifa verda, aïllades de la resta de cims i d'una bellesa espectacular. Estan situades a mig camí entre el refugi 5 Torri i el refugi Scoiattoli i són un paradís per als escaladors. La zona, a més, va ser testimoni d'un dels episodis més cruents de la nostra història recent, ja que durant la Gran Guerra (1914-1918), la seva situació fronterera la va convertir en escenari de la guerra de trinxeres entre italians i austríacs.
A l'esquerra de Les Cinque Torri i el refugi Scoiattoli s'alcen un parell de pics amb forta personalitat dolomítica: l'Averau, de 2.649 metres i sostre de la zona, i el Nuvolau, al qual ens enfilarem. Així que anem a buscar la cresta que ens hi portarà, que gairebé sembla una autopista, de tan concorreguda com està. Arribem al cim, on, com no podia ser d'altra manera, hi ha plantat el refugi més àeri que et puguis imaginar! Com que ja són les dues del migdia, aprofitem per dinar tot gaudint de la panoràmica, que inclou una vista esplèndida de Cortina d'Ampezzo.
Havent dinat desfem el camí fins al refugi Averau (el quart en uns pocs centenars de metres!!) i des d'allí, flanquejant el Nuvolau ara pel cantó contrari a la pujada, baixem per un corriol molt vertiginós fins a arribar de nou a l'aparcament del Passo Giau. La tarda encara és jove i tindrem temps per a un altre cim abans de sopar.
Dimecres, 22 de juny, tarda - Mont Crot
En arribar al refugi, ens comencem a enfilar i arribem a la cara nord de les agulles, la més famosa i fotografiada, just en el moment que s'aixeca la boira i en podem gaudir. Per un corriolet molt aeri ens dirigim fins al refugi Drei Zinnen (els italians planten un refugi a cada cantonada), mentre no parem d'admirar les vistes. I un cop al refugi, tornarem al punt d'inici en direcció oest, fent una parada per dinar just als peus del cim oest.
De tornada ens aturem a la riba del llac Misurina, un indret idíl·lic des del qual hi ha una altra fantàstica vista de les Tre Cime.
Dimecres, 22 de juny - Les Cinque Torri - Nuvolau
Matí esplèndid per a una nova excursió per un indret mític de les Dolomites. La iniciarem al Passo Giau, un port de muntanya de 2.236 metres d'alçada, situat entre prats de pastura, al punt més alt de la carretera que uneix Selva di Cadore amb Cortina d'Ampezzo. És una de les pujades llegandaries del Giro d'Itàlia i és plena de ciclistes que s'hi entrenen. El pas es troba als peus del mont Nuvolau, de 2.574 metres, al qual volem acabar pujant. I naturalment, no hi pot faltar el corresponent refugi.
Iniciem la ruta per la dreta del cim, que flanquejarem. Anem en direcció al refugi Scoiattoli, un dels molts que veurem, el qual està a 2.255 metres d'alçada, no gaire per sobre del punt de sortida, però després de franquejar algun pas que ens obliga a pujar per tornar a baixar. El refugi està a tocar d'una de les icones de les Dolomites, les agulles rocoses de Les Cinque Torri, cinc crestes de roca dolomítica de color gris pàlid, literament plantades al mig d'una catifa verda, aïllades de la resta de cims i d'una bellesa espectacular. Estan situades a mig camí entre el refugi 5 Torri i el refugi Scoiattoli i són un paradís per als escaladors. La zona, a més, va ser testimoni d'un dels episodis més cruents de la nostra història recent, ja que durant la Gran Guerra (1914-1918), la seva situació fronterera la va convertir en escenari de la guerra de trinxeres entre italians i austríacs.
A l'esquerra de Les Cinque Torri i el refugi Scoiattoli s'alcen un parell de pics amb forta personalitat dolomítica: l'Averau, de 2.649 metres i sostre de la zona, i el Nuvolau, al qual ens enfilarem. Així que anem a buscar la cresta que ens hi portarà, que gairebé sembla una autopista, de tan concorreguda com està. Arribem al cim, on, com no podia ser d'altra manera, hi ha plantat el refugi més àeri que et puguis imaginar! Com que ja són les dues del migdia, aprofitem per dinar tot gaudint de la panoràmica, que inclou una vista esplèndida de Cortina d'Ampezzo.
Havent dinat desfem el camí fins al refugi Averau (el quart en uns pocs centenars de metres!!) i des d'allí, flanquejant el Nuvolau ara pel cantó contrari a la pujada, baixem per un corriol molt vertiginós fins a arribar de nou a l'aparcament del Passo Giau. La tarda encara és jove i tindrem temps per a un altre cim abans de sopar.
Dimecres, 22 de juny, tarda - Mont Crot
Prop de Selva di Cadore, on ens allotgem, hi ha una de les muntanyes emblemàtiques de les Dolomites, el Mont Pelmo (3.169 metres). És una muntanya molt bonica, amb dos cims principals, el Pelmo i el Pelmeto (2.990 metres), els quals li donen una forma particular, que recorda lleugerament el Pedraforca. I just al davant, hi ha un pic que li fa d'excel·lent mirador, el Mont Crot, de 2.158 metres, al qual ens enfilarem per contemplar el Pelmo sota la incomparable llum de la tarda.
Començarem l'ascens des del Passo Staulanza (1.766 metres), que separa la Val Fiorentina de la veïna Val di Zoldo, i on trobem l'inevitable refugi. La ruta és molt còmoda, per un corriol que va ascendint de forma molt gradual. Només el darrer tram es complica amb una petita grimpadeta. I les vistes des del cim són realment excepcionals. A més a més, a la baixada tenim l'agradable sorpresa de topar-nos amb un cabirol, que fins i tot s'atura un moment a mirar-nos abans de desaparèixer.
Dijous, 23 de juny - Viel dal Pan
Avui canviem d'allotjament i ens dirigim cap a la zona de Dolomiti di Brenta. Pel camí, però, ens aturarem a fer l'excursió del dia. La començarem en un dels ports de muntanya mítics de les Dolomites, el Passo Pordoi, una altra fita del Giro. Farem una ruta circular, la primera part de la qual recorrerà un famós sender, el del Viel dal Pan, camí de ferradura per al comerç entre pobles de muntanya, que durant la 1a Guerra Mundial era utilitzat per proveir de queviures el front.
És una ruta molt popular i quan comencem a enfilar la primera pujada, apareix al nostre davant una serp multicolor d'excursionistes, que ens acompanyarà durant gairebé tota la caminada.
El Passo Pordoi i la ruta que seguim estan ubicats entre dos dels massissos més coneguts de les Dolomites: al nord, el Gruppo del Sella, amb el seu sostre, el pic Piz Boè, una mola en forma de piràmide, de 3.152 metres d'alçada. I al sud, el massís de la Marmolada, que amb els seus 3.343 metres és el sostre de la serralada de les Dolomites, i un cim bellíssim, que recorda l'Aneto. La ruta que farem té molta vista, especialment si, com avui, el dia és clar. Com no podia ser d'altra manera, anem enllaçant refugis. Ens aturem uns moments al refugi Viel dal Pan, un extraordinari mirador de la Marmolada, que queda just al seu davant i del Lago Fedaia, als seus peus.
De fet, el sender de Viel dal Pan segueix fins a l'embassament i creua el Passo Fedaia, però nosaltres, en arribar al refugi Luigi Gorza, farem un gir de 180 graus i retornarem cap al Passo Pordoi, per l'altre vessant de la muntanya, seguint, en part, les pistes d'esquí. Si a l'altre vessant el protagonista era la Marmolada, aquí sens dubte és el Piz Boè, que podem contemplar a pleret en la nostra aturada per dinar.
Arribem de nou al Passo Pordoi sense novetat, però després d'haver estat a punt de ser atropellats per una bicicleta que baixava salvatgement pel sender!
Divendres, 24 de juny - Refugi Tuckett
Estem allotjats a Dimaro, a la zona dels Dolomiti di Brenta. Per a l'excursió d'avui hem d'anar fins a Madonna di Campiglio i des d'allà, al refugi de Vallesinella (1.513 metres), on deixarem el cotxe i començarem a caminar. La ruta s'endinsarà pel parc natural Adamello Brenta i anirem fins al peu d'algun dels cims més coneguts de la zona.
Comencem a caminar en direcció al refugi Casinei (1.850 metres), per l'anomenat sender di Cascate, i efectivament, d'inici ja trobem uns espectaculars salts d'aigua, de gran alçada, que superem gràcies a un bon sistema d'escales. Per un sender que s'endinsa pel bosc arribem al refugi Casinei, que està força tranquil a aquesta hora del matí. Des del refugi hi ha una magnífica vista de la Val Brenta.
Des del refugi Casinei ens dirigim cap al refugi Tuckett (2.272 metres), punt de partida d'escalades a alguns dels cims més populars del parc natural. El corriol pedregós i costerut que seguim ara surt del bosc i ens obliga a pujar a ple sol. Les vistes, però, ens compensen, especialment amb l'arribada al refugi, situat als peus d'impactants parets i agulles dolomítiques, de formes capricioses com el Castelletto Inferiore i la Cima Sella.
El refugi està molt concorregut a aquesta hora. Aprofitem per dinar a la seva terrassa, acompanyant el nostre pícnic d'una cervesa ben fresca.
La tornada al refugi Casinei la fem per una altra ruta, i també prenem un camí diferent per baixar fins a Vallesinella, de manera que completem una bonica excursió circular. Un rètol al costat del camí ens avisa que estem en zona d'óssos i ens explica com comportar-nos si en trobem algun. Afortunadament, no ha estat el cas!
Dissabte, 25 de juny - Lagos Nambino, Serodoli i Lambin
La nostra darrera excursió per les Dolomites la dedicarem a recórrer una colla de llacs alpins. Partirem de Madonna di Campiglio, però just a la banda contraria del recorregut que vam fer el dia anterior. Per tant, tindrem un bon mirador dels Dolomiti di Brenta, tot i que el dia no és tan esplèndid com els anteriors i ja hi ha força nuvolades al cel.
El primer tram, força planer, transcórre per dins del bosc, fins a fantàstic lago Nambino (1.770 metres), amb el corresponent refugi a la seva riba.
A partir d'aquí, comença una pujada força intensa, primer per bosc i després per corriols pedregosos, fins al proper estany, el lago Nero, aquest de petites dimensions i finalment, després d'una semi-grimpadeta, el lago Serodoli, situat al punt més alt de l'excursió (2.370 metres) i d'impactants dimensions.
Arribats a aquest punt, el cel té ja un color negrós i amenaça pluja. Baixem una mica fins al lago Lambin (2.324 metres) i comencem a sentir tronades. No és gens recomanable que la tempesta ens enganxi a la cresta de la muntanya, de manera que decidim escurçar la ruta i prenem un camí de baixada que ens retornarà directament al refugi Nambino. Ben aviat arriba la pluja i ens hem de posar l'impermeable. Afortunadament l'amenaça queda en poca cosa i arribem al refugi havent suportat just un petit ruixat. No obstant, el cel encara és amenaçador, de manera que en lloc d'aturar-nos a dinar, seguim fins a l'aparcament. Quan hi arribem, ja hi ha clarianes, de manera que dinem amb vistes a Madonna di Campiglio.
Començarem l'ascens des del Passo Staulanza (1.766 metres), que separa la Val Fiorentina de la veïna Val di Zoldo, i on trobem l'inevitable refugi. La ruta és molt còmoda, per un corriol que va ascendint de forma molt gradual. Només el darrer tram es complica amb una petita grimpadeta. I les vistes des del cim són realment excepcionals. A més a més, a la baixada tenim l'agradable sorpresa de topar-nos amb un cabirol, que fins i tot s'atura un moment a mirar-nos abans de desaparèixer.
Dijous, 23 de juny - Viel dal Pan
Avui canviem d'allotjament i ens dirigim cap a la zona de Dolomiti di Brenta. Pel camí, però, ens aturarem a fer l'excursió del dia. La començarem en un dels ports de muntanya mítics de les Dolomites, el Passo Pordoi, una altra fita del Giro. Farem una ruta circular, la primera part de la qual recorrerà un famós sender, el del Viel dal Pan, camí de ferradura per al comerç entre pobles de muntanya, que durant la 1a Guerra Mundial era utilitzat per proveir de queviures el front.
És una ruta molt popular i quan comencem a enfilar la primera pujada, apareix al nostre davant una serp multicolor d'excursionistes, que ens acompanyarà durant gairebé tota la caminada.
El Passo Pordoi i la ruta que seguim estan ubicats entre dos dels massissos més coneguts de les Dolomites: al nord, el Gruppo del Sella, amb el seu sostre, el pic Piz Boè, una mola en forma de piràmide, de 3.152 metres d'alçada. I al sud, el massís de la Marmolada, que amb els seus 3.343 metres és el sostre de la serralada de les Dolomites, i un cim bellíssim, que recorda l'Aneto. La ruta que farem té molta vista, especialment si, com avui, el dia és clar. Com no podia ser d'altra manera, anem enllaçant refugis. Ens aturem uns moments al refugi Viel dal Pan, un extraordinari mirador de la Marmolada, que queda just al seu davant i del Lago Fedaia, als seus peus.
De fet, el sender de Viel dal Pan segueix fins a l'embassament i creua el Passo Fedaia, però nosaltres, en arribar al refugi Luigi Gorza, farem un gir de 180 graus i retornarem cap al Passo Pordoi, per l'altre vessant de la muntanya, seguint, en part, les pistes d'esquí. Si a l'altre vessant el protagonista era la Marmolada, aquí sens dubte és el Piz Boè, que podem contemplar a pleret en la nostra aturada per dinar.
Arribem de nou al Passo Pordoi sense novetat, però després d'haver estat a punt de ser atropellats per una bicicleta que baixava salvatgement pel sender!
Divendres, 24 de juny - Refugi Tuckett
Estem allotjats a Dimaro, a la zona dels Dolomiti di Brenta. Per a l'excursió d'avui hem d'anar fins a Madonna di Campiglio i des d'allà, al refugi de Vallesinella (1.513 metres), on deixarem el cotxe i començarem a caminar. La ruta s'endinsarà pel parc natural Adamello Brenta i anirem fins al peu d'algun dels cims més coneguts de la zona.
Comencem a caminar en direcció al refugi Casinei (1.850 metres), per l'anomenat sender di Cascate, i efectivament, d'inici ja trobem uns espectaculars salts d'aigua, de gran alçada, que superem gràcies a un bon sistema d'escales. Per un sender que s'endinsa pel bosc arribem al refugi Casinei, que està força tranquil a aquesta hora del matí. Des del refugi hi ha una magnífica vista de la Val Brenta.
Des del refugi Casinei ens dirigim cap al refugi Tuckett (2.272 metres), punt de partida d'escalades a alguns dels cims més populars del parc natural. El corriol pedregós i costerut que seguim ara surt del bosc i ens obliga a pujar a ple sol. Les vistes, però, ens compensen, especialment amb l'arribada al refugi, situat als peus d'impactants parets i agulles dolomítiques, de formes capricioses com el Castelletto Inferiore i la Cima Sella.
El refugi està molt concorregut a aquesta hora. Aprofitem per dinar a la seva terrassa, acompanyant el nostre pícnic d'una cervesa ben fresca.
La tornada al refugi Casinei la fem per una altra ruta, i també prenem un camí diferent per baixar fins a Vallesinella, de manera que completem una bonica excursió circular. Un rètol al costat del camí ens avisa que estem en zona d'óssos i ens explica com comportar-nos si en trobem algun. Afortunadament, no ha estat el cas!
Dissabte, 25 de juny - Lagos Nambino, Serodoli i Lambin
La nostra darrera excursió per les Dolomites la dedicarem a recórrer una colla de llacs alpins. Partirem de Madonna di Campiglio, però just a la banda contraria del recorregut que vam fer el dia anterior. Per tant, tindrem un bon mirador dels Dolomiti di Brenta, tot i que el dia no és tan esplèndid com els anteriors i ja hi ha força nuvolades al cel.
El primer tram, força planer, transcórre per dins del bosc, fins a fantàstic lago Nambino (1.770 metres), amb el corresponent refugi a la seva riba.
A partir d'aquí, comença una pujada força intensa, primer per bosc i després per corriols pedregosos, fins al proper estany, el lago Nero, aquest de petites dimensions i finalment, després d'una semi-grimpadeta, el lago Serodoli, situat al punt més alt de l'excursió (2.370 metres) i d'impactants dimensions.
Arribats a aquest punt, el cel té ja un color negrós i amenaça pluja. Baixem una mica fins al lago Lambin (2.324 metres) i comencem a sentir tronades. No és gens recomanable que la tempesta ens enganxi a la cresta de la muntanya, de manera que decidim escurçar la ruta i prenem un camí de baixada que ens retornarà directament al refugi Nambino. Ben aviat arriba la pluja i ens hem de posar l'impermeable. Afortunadament l'amenaça queda en poca cosa i arribem al refugi havent suportat just un petit ruixat. No obstant, el cel encara és amenaçador, de manera que en lloc d'aturar-nos a dinar, seguim fins a l'aparcament. Quan hi arribem, ja hi ha clarianes, de manera que dinem amb vistes a Madonna di Campiglio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada