Diumenge, 15 de novembre,
Amb els companys de feina feia dies que teniem pensat fer una petita excursió, que volíem acabar amb un dinar, però no teníem clar el lloc on anar. Finalment, un capítol del programa "Catalunya Experience", del qual erem bons afeccionats, ens va donar la idea: pujaríem al Far de Sant Sebastià, des de Tamariu, i baixaríem fins a Llafranc per dinar vora el mar.
I dit i fet: un assolellat diumenge de tardor amb temperatures més aviat primaverals, ens trobem, amb les nostres famílies a la platja de Tamariu, a punt per agafar el camí de ronda que ens ha de portar fins al far. La platja és deserta, tot i que amb un cel blavíssim, sense cap núvol on el sol brilla i fa destacar el color turquesa de l'aigua, semblaria que ben aviat s'ha d'omplir de banyistes.
Comencem a caminar, després de la corresponent sessió fotogràfica i ens enfilem, tot deixant enrere la badia de Tamariu. El primer tram de camí és força rocós i cal anar amb compte. Els nens s'ho passen molt bé anant i venint, mentre els adults ens ho prenem amb calma.
Després de la zona més rocosa, travessem una pineda, sempre al límit de les roques, i recuperem el sender que inicia el descens fins a Cala Pedrosa, que fa honor al seu nom, amb absència total de sorra i profusió de còdols. Tot i que no hi toca el sol, hi ha algunes banyistes atrevides i amb molt poca roba!
Després de descansar una estona a la cala, continuem el camí, que ara s'allunya de la costa i s'endinsa per l'interior, a la vegada que torna a remuntar, fins a trobar de nou un sender ample que ens conduirà fins al Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda, que de fet era l'objectiu de la nostra excursió. El conjunt és molt interessant. Hi trobem el jaciment d'un poblat ibèric, del segle V a C, vestigi de la història prèvia a l'arribada dels romans a aquestes contrades. També una torre de guaita del segle XV, que tenia com a missió protegir la població de Palafrugell de l'amenaça de la pirateria a la costa. Alhora hi trobem una ermita del segle XVIII, que substituí la primitiva ermita situada a la part baixa de la torre de guaita. L'antiga hostatgeria, també del segle XVIII, actualment reconvertida en hotel de luxe, té un mirador amb extraordinaries vistes, des del qual podem resseguir la línia de la costa i contemplar l'horitzó. Finalment, el far, del segle XIX, el més potent del litoral català.
Després de gaudir d'aquest fantàstic escenari, seguim el nostre camí, ara de baixada, pels carrers d'una urbanització, fins a Llafranc, on entrarem pel Club Nàutic.
La platja està força animada i a nosaltres ja ens espera una taula en una terrassa vora el mar, on dinarem i els més petits es divertiran a la sorra i algun fins i tot acabarà dins de l'aigua!
Ha estat una jornada fantàstica que tots convenim que caldrà repetir.
Comencem a caminar, després de la corresponent sessió fotogràfica i ens enfilem, tot deixant enrere la badia de Tamariu. El primer tram de camí és força rocós i cal anar amb compte. Els nens s'ho passen molt bé anant i venint, mentre els adults ens ho prenem amb calma.
Després de la zona més rocosa, travessem una pineda, sempre al límit de les roques, i recuperem el sender que inicia el descens fins a Cala Pedrosa, que fa honor al seu nom, amb absència total de sorra i profusió de còdols. Tot i que no hi toca el sol, hi ha algunes banyistes atrevides i amb molt poca roba!
Després de descansar una estona a la cala, continuem el camí, que ara s'allunya de la costa i s'endinsa per l'interior, a la vegada que torna a remuntar, fins a trobar de nou un sender ample que ens conduirà fins al Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda, que de fet era l'objectiu de la nostra excursió. El conjunt és molt interessant. Hi trobem el jaciment d'un poblat ibèric, del segle V a C, vestigi de la història prèvia a l'arribada dels romans a aquestes contrades. També una torre de guaita del segle XV, que tenia com a missió protegir la població de Palafrugell de l'amenaça de la pirateria a la costa. Alhora hi trobem una ermita del segle XVIII, que substituí la primitiva ermita situada a la part baixa de la torre de guaita. L'antiga hostatgeria, també del segle XVIII, actualment reconvertida en hotel de luxe, té un mirador amb extraordinaries vistes, des del qual podem resseguir la línia de la costa i contemplar l'horitzó. Finalment, el far, del segle XIX, el més potent del litoral català.
Després de gaudir d'aquest fantàstic escenari, seguim el nostre camí, ara de baixada, pels carrers d'una urbanització, fins a Llafranc, on entrarem pel Club Nàutic.
La platja està força animada i a nosaltres ja ens espera una taula en una terrassa vora el mar, on dinarem i els més petits es divertiran a la sorra i algun fins i tot acabarà dins de l'aigua!
Ha estat una jornada fantàstica que tots convenim que caldrà repetir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada