Dissabte, 30 de gener. Les previsions meteorològiques anunciaven un dia de sol i per aquest motiu, planifiquem una excursió amb vistes. No obstant, sortim de Manlleu amb boira, i a mesura que ens enfilem, la cosa empitjora. Arribem a Tavertet i la boira encara ho embolcalla tot. Atès que les vistes ens les haurem de pintar a l'oli, canviem de plans, deixem l'excursió pels cingles per un dia que en puguem treure més profit i ens decantem per una caminadeta pel mig del bosc. Baixarem per un corriol fins a prop de La Riba de Sau i tornarem a pujar a Tavertet per un altre corriol.
El corriol de baixada coincideix amb el GR2. Al començament ressegueix les parets del Cingle Moltorer i ens permet apreciar-ne les diferents unitats: la base vermellosa, d'origen continental i la part superior, grisa, d'origen marí. Més endavant el camí s'endinsa ràpidament per un bosc d'alzines.
La baixada s'acaba en una pista forestal, que ens conduiria cap a La Riba. Com que la nostra intenció no és pas arribar-hi, ens aturem a esmorzar, abans d'anar a buscar, a mà esquerra, el corriol de pujada, que seguirà un sender local, l'anomenat Grau del Castell, també per dins de l'alzinar, fins al peu del Turó del Castell.
En arribar a la cinglera, el camí continua a mà dreta, però ens desviem un moment a l'esquerra, per una estreta balconada, amb una impressionant timba a l'esquerra, que ens porta fins a l'inici d'una antiga via ferrata, actualment desmuntada per motius ecològics. Les vistes són impressionants, tot i que no aptes per als que pateixin vertigen, i malgrat la boira, podem apreciar als nostres peus el pantà i la presa de Sau. Allà fem petar la xerrada amb un excursionista que va acompanyat de dos gossets, els quals, ho podem constatar, no tenen gens ni mica de vertigen!
El darrer tram de pujada esdevé costerut i empedrat, i poc abans d'arribar al capdamunt, topem amb una sorpresa en forma d'un cotxe Citroen 2CV estavellat des de fa força anys.
Superat el cingle, el camí de la dreta ens portaria de dret cap a Tavertet. Anem, però, cap a l'esquerra, fins al mirador del Castell, al davant del turó del mateix nom, que fa referència a les restes d'un antic castell. El mirador és una magnífica talaia (no pas avui) amb el Montseny al capdavant i Sau als peus. Tot i la boira, però, podem contemplar l'embassament, encara prou ple malgrat la manca de pluges, ja que del campanar n'emergeix tot just la cúpula. A la nostra dreta, l'impressionant Puig de La Força, penyal separat de la resta de la cinglera, on teniem intenció d'anar en un inici, abans de desdir-nos per la boira. A l'esquerra, el Ter avança encaixonat camí de l'embassament de Susqueda.
Tornem fins a Tavertet tot resseguint els cingles, que es fa tard i és hora de dinar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada